Com i perquè vaig aprendre el català? (part 1/2)

Normalment quan trobo un catalanoparlant, em posa aquesta pregunta: "Home! Com és que parles el català?".. Ja ho he explicat unes vegades, però encara em sembla que no ho puc dir tot sense una mica de esforç i unes dubtes lingüístiques. Llavors he decidit de escriure aquesta història aquí. Encara que serà una una mica llarga, he d'afegir (he de dir) que és també interessant i molt especial ;).

A veure... Fa 2 anys vaig acabar el meu intercanvi (Erasmus) a Espanya - a València. Allà he apres vaig aprendre bé el castellà, però malauradament no vaig aprendre ni gens ni mica del català, a banda de les frases 'salut i força al canut' i 'collons damunt la taula, nano!' (però no vull dir res eròtic!). Bé... Després vaig tornar a Polònia i vaig tenir molt interès en les llengües estrangeres, però no he tingut cap impuls/motivació per a aprendre la llengua catalana...

No obstant això, mentrestant m'interessava molt la vostra cultura, cuina, història, problemes socials (sí, el de la independència i tot això també!)... Tenia la impressió que a València no ho havia aprofitat al màxim. Vaig fer un viatge de 3 dies amb els meus amics a Catalunya, però no va ser prou. M'agradaria tornar un dia a València o a Barcelona per a treballar o fer un màster... Volia aprendre la llengua abans, quan estigui aquí a Varsòvia, estudiant... Però mai no havia tingut cap 'incentiu' decisiu... Fins a aquell dia tan significatiu.

Aleshores, fa tres mesos i mig (va ser en Maig) vaig estar en un bar del centre de Varsòvia amb un amic italià. El temps era molt agradable, llavors aquella tarda van estar moltes persones en el al carrer i en els als bars... Quan estava parlant amb el Mirco, de sobte vaig escoltar la gent que parlava a la taula més grossa, al centre del bar. Hi havia almenys unes 10-12 persones!

Era, sense dubte, la gent més sorollosa, pero també la més animada i entusiasmada del bar! :) Es notava que s'ho estaven passant de gom a gom molt bé! (ple de gom a gom = completament ple) Encara que la nostra taula no va ser fos molt gaire a prop, provaba de vaig intentar entendre'ls. Em vaig assabentar que era una llengua romànica... 'Però és el espanyol? Mare meva, que gairebé ho puc entendre, perquè?'... I després d'uns segons tenia vaig tenir la sensació de que potser sigui fos el català.. I sí, va ser era així - va ser era el català!